me sobren paraules

...Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tancava. I tenia ses dues cares de sa lluna: una blanca i s´altra obscura... A. Font

Anton Sala-Cornadó

ALLÀ ON JO NO SÉ NO PASSA
NI UN SOL LLAMPEC D´ANGOIXA.
TOT ÉS PER SEMPRE I ARA
I NI ELS ARBRES FAN OMBRA

.

La nuesa és un mar on naufraguem
enduts pel cant sonor de les sirenes.
Però hi ha lliris blaus
més purs que les paraules,
més transparents que el cel,
més lleugers que les merles.
Sense deixar la mar
ni la joia del coit
m´endinsaré per les arrels de l´aire
i pujaré fins a l´Hostal del Tot
i ens partirem el pa i la sal
entre els dòcils deixebles del Ser.


Anton Sala-Cornadó
Tàrrega 1929 - Barcelona 2011


...................................

"Allí donde yo no sé no pasa
ni un relámpago de angustia.
Todo es para siempre y ahora
y ni los árboles ensombrecen

.

La desnudez es un mar en el que naufragamos
llevados por el canto sonoro de las sirenas.
Pero hay lirios azules
más puros que las palabras,
más transparentes que el cielo,
más ligeros que los mirlos.
Sin dejar el mar
ni el gozo del coito
me adentraré por las raíces del aire
y subiré hasta el Hostal del Todo
y nos partiremos el pan y la sal
entre los dóciles discípulos del Ser".