martes, 19 de abril de 2011

(otro ensayo) sobre la ceguera

Cada vez que olvido mis ojos
y cojo otros prestados
mi latir se entorpece
y suena roto.
La mirada se pierde,
con aire esquizoide y rápido.
Sueño en diferido
y las palabras piden permiso
al diccionario de la razón.

Si me vuelves a ver
y yo no te veo,
por pura ceguera transitoria,
por favor
acércate,
ciérrame los ojos con dulzura,
y deja que ande
y avance
distraída, a oscuras
pero esbozando a cada paso
trozos de mi nueva claridad.

2 comentarios:

  1. guapa! no va pas sortir aquest lloc, l'altre dia... tot parlant d'inspiracions i creativitats vàries... :) m'encanta... muà

    ResponderEliminar
  2. Preciooous! la veritat és que ho vaig encetar fa dies, però ho he actualitzat gaire..( quarentena de per mig, etc) ja veus, petites emergècies, com tu vas dir, la necessitat de donar sortida a cosetes...i m´encaaanta que t´agradi!
    seguim en contacte , sol!

    ResponderEliminar